En el teixit ossi existeixen quatre tipus de cèl·lules: osteoprogenitores (osteogèniques), osteoblastos, osteòcits i osteoclasts.
- Cèl·lules osteoprogenitores: Són cèl·lules especialitzades que deriven del mesènquima. Poden sofrir mitosis i diferenciar-se a osteoblasts. Es troben en el periosti, endosti i canals de l'os que contenen els gots sanguinis.
- Osteoblasts: Són les cèl·lules que sintetitzen la part orgànica (col·lagen i glicoproteïnes ) de la matriu òssia i participen en la mineralització de la mateixa. Es disposen sempre en la superfície òssia, costat a costat, en una disposició que recorda a l'epiteli simple. Osteoblast
- Osteòcits: Són les cèl·lules madures de l'os derivades dels osteoblasts, són les cèl·lules principals del teixit ossi. Els osteoblastos es troben en la superfícies de l'os però a mesura que van sent envoltats pels materials de la matriu es converteixen en osteòcits. Aquests no secreten materials de la matriu sinó que mantenen les activitats quotidianes del teixit ossi com són l'intercanvi de la sang d'elements nutritius i deixalles. Osteòcit
- Osteoclasts: Es desenvolupen a partir dels monòcits i la seva funció és destruir el teixit ossi. Els osteoclasts secreten àcid i altres enzims que ataquen a la matriu i alliberen calci. També participen en l'eliminació de les restes del teixit ossi que es formen durant la reabsorció de l'os. Osteoclast
Els osteòcits presenten sota tres estats funcionals: Osteòcits Latents, Osteòcits Formatius i Osteòcits Resortius.
- Osteòcits formatius: Té indicis de formació de matriu. Posseeix aparell de Golgi més abundant i es veu reduït a osteoide en l’espai pericel·lular dintre de la llacuna.
- Osteòcits resortius: estimulat per increment de secreció d'hormona paratifoidea. Contenen cisternes de retícul endoplasmàtic. Elimina matriu, mecanisme anomenat osteòlisis osteocítica. L’aparell de Golgi i els lisosomes són visibles.
Teixits en els que intervé:
Els osteòcits són cèl·lules òssies situades a les cavitats dels ossos. Allà on hi hagi un os, hi haurà un osteòcit dins la seva llacuna. El 95% del teixit ossi és format per osteòcits.
Descripció: Els osteòcits són cèl·lules òssies maduresderivades dels osteoblasts queconstituïxen la major part del teixit ossi.Són les cèl·lules pròpies del teixit ossi.Igual que els osteoblasts,han perdut la capacitat de dividir-se. Els osteòcits no segreguen materials de la matriu òssia ila seva funció és la mantenir les activitats cel·lulars del teixit ossi, com l'intercanvi de nutrients i productes de rebuig. Són cèl·lules incapaçes de dividir-se.
L’origen dels osteoblasts i osteòcits són les cèl·lules osteoprogenitores, cèl·lules indiferenciades amb capacitat de divisió mitòtica, activades durant el creixement ossi normal per organitzar i remodelar l’ós al llarg de la vida postnatal davant situacions estressants com poden ser les lesions traumàtiques.
El seu citoplasma presenta ergastoplasma, aparell de Golgi i pot presentar lisosomes. Són capaços de sintetitzar i de reabsorbir, en forma limitada, components de la matriu òssia("osteolisis osteocítica"), processos que tenen importància en la regulació de la calcemia.Cada osteòcit és recobert per una prima capa de líquid tisular i ocupa la seva llacuna(Fig. 1)i projecta les seves prolongacions citoplasmàtiques pels canalículs(Fig. 2),dintre dels quals, entra en contacte amb prolongacions d’osteòcits veïns mitjançant unions de comunicació (Fig. 3), o amb cèl·lules de revestiment ossi recobertes pel líquid tisular del teixit conjuntiuque envolta als capil·lars sanguinis (Fig. 4).
Osteòcit a l'interior d'una llacuna.
Al procés de formació de l'os se l’anomenaosteogènesis. Les cèl·lules encarregades de "crear" l’os reben el nom de osteoblasts, els osteòcits són els derivats d’aquests. Aquests osteoblasts tenen la propietat de fixar calci en la seva membrana i tornar-la rígida. En finalitzar el procés a aquestes cèl·lules se'ls denomina osteòcits, que units a altres cèl·lules i juntament amb el col·lagen donen a l'os la seva duresa. Quan un osteòcit envelleix i deixa de complir la seva missió aquest és destruït per altra cèl·lula denominada osteoclast i el procés torna a funcionar amb un nou osteoblast. Quan el procés de regeneració i fixació del calci es desequilibra l'os presenta zones sense matèria quedant semblant a la pedra pomez. Quan això es produeix se li denomina osteoporosis. Imatges de microscopi: Patologies associades:
OSTEONECROSIS: També anomenada necrosis avascular es produeix quan la circulació sanguínia està alterada en una regiço de l'os amb el resultat de la mort dels osteòcits i d'altres cèl·lules d'aquesta regió. La osteonecrosis pot aparèixer en qualsevol os, encara que és mes freqüent en el cap femoral, el cap humeral, la mà(ossos semilunar i escafoides del carpi), el peu(ossos escafoides del tars). La mort dels osteòcits i de les cèl·lules de la medul·la ossea té lloc al cap de poques hores de la interrupció de la circulació sanguínia en un os.
OSTEOPOROSIS: Malaltia sistèmatica de l'esquelet, caracteritzada per una massa osea baixa i una deterioració de la microarquitectura del teixit ossi, amb el consegüent increment en la fragilitat òsea i susceptibilidad a la seva fractura, per sobre dels cinquanta anys es considera que una de cada quatre dones i un de cada vuit homes tenen osteoporosis en algun grau.
ARTROSIS: Malaltia que afecta qualsevol articulació del cos. Pot ser primària; és a dir que no té causa desencadenant coneguda; o secundària, en aquest cas s'ha d'especificar el seu origen. Entre els multiples casos que poden desencadenar una artrosis, es troben els traumatismes, les infecccions, les malalties sistemàtiques o reumatològiques..
OSTEOCOLOSIS: És una desviació lateral de la columna amb rotació de les vertebres sobre les immediates superior i inferior sense causa identificable. Aquesta desviació de la columna afecta aparentment a estructures tals com els muscles, l'esquena i la pelvis. No fa mal ni afecta inicialment a la vida de relacions de la persona. No obstant això, amb el pas del temps la columna desviada es desgasta més i apareix una escolisis dolorosa en l'adult.
Nom: Osteòcits
Diferents variants:
Cèl·lules del teixit ossi
En el teixit ossi existeixen quatre tipus de cèl·lules: osteoprogenitores (osteogèniques), osteoblastos, osteòcits i osteoclasts.
- Cèl·lules osteoprogenitores: Són cèl·lules especialitzades que deriven del mesènquima. Poden sofrir mitosis i diferenciar-se a osteoblasts. Es troben en el periosti, endosti i canals de l'os que contenen els gots sanguinis.
- Osteoblasts: Són les cèl·lules que sintetitzen la part orgànica (col·lagen i glicoproteïnes ) de la matriu òssia i participen en la mineralització de la mateixa. Es disposen sempre en la superfície òssia, costat a costat, en una disposició que recorda a l'epiteli simple. Osteoblast
- Osteòcits: Són les cèl·lules madures de l'os derivades dels osteoblasts, són les cèl·lules principals del teixit ossi. Els osteoblastos es troben en la superfícies de l'os però a mesura que van sent envoltats pels materials de la matriu es converteixen en osteòcits. Aquests no secreten materials de la matriu sinó que mantenen les activitats quotidianes del teixit ossi com són l'intercanvi de la sang d'elements nutritius i deixalles. Osteòcit
- Osteoclasts: Es desenvolupen a partir dels monòcits i la seva funció és destruir el teixit ossi. Els osteoclasts secreten àcid i altres enzims que ataquen a la matriu i alliberen calci. També participen en l'eliminació de les restes del teixit ossi que es formen durant la reabsorció de l'os. Osteoclast
Els osteòcits presenten sota tres estats funcionals: Osteòcits Latents, Osteòcits Formatius i Osteòcits Resortius.
- Osteòcits latents: posseeixen matriu calcificada madura. Té reduït l’aparell de Golgi.
- Osteòcits formatius: Té indicis de formació de matriu. Posseeix aparell de Golgi més abundant i es veu reduït a osteoide en l’espai pericel·lular dintre de la llacuna.
- Osteòcits resortius: estimulat per increment de secreció d'hormona paratifoidea. Contenen cisternes de retícul endoplasmàtic. Elimina matriu, mecanisme anomenat osteòlisis osteocítica. L’aparell de Golgi i els lisosomes són visibles.
Teixits en els que intervé:
Els osteòcits són cèl·lules òssies situades a les cavitats dels ossos. Allà on hi hagi un os, hi haurà un osteòcit dins la seva llacuna. El 95% del teixit ossi és format per osteòcits.
Descripció:
Els osteòcits són cèl·lules òssies madures derivades dels osteoblasts que constituïxen la major part del teixit ossi. Són les cèl·lules pròpies del teixit ossi. Igual que els osteoblasts,han perdut la capacitat de dividir-se. Els osteòcits no segreguen materials de la matriu òssia ila seva funció és la mantenir les activitats cel·lulars del teixit ossi, com l'intercanvi de nutrients i productes de rebuig. Són cèl·lules incapaçes de dividir-se.
L’origen dels osteoblasts i osteòcits són les cèl·lules osteoprogenitores, cèl·lules indiferenciades amb capacitat de divisió mitòtica, activades durant el creixement ossi normal per organitzar i remodelar l’ós al llarg de la vida postnatal davant situacions estressants com poden ser les lesions traumàtiques.
El seu citoplasma presenta ergastoplasma, aparell de Golgi i pot presentar lisosomes. Són capaços de sintetitzar i de reabsorbir, en forma limitada, components de la matriu òssia("osteolisis osteocítica"), processos que tenen importància en la regulació de la calcemia.Cada osteòcit és recobert per una prima capa de líquid tisular i ocupa la seva llacuna (Fig. 1) i projecta les seves prolongacions citoplasmàtiques pels canalículs (Fig. 2), dintre dels quals, entra en contacte amb prolongacions d’osteòcits veïns mitjançant unions de comunicació (Fig. 3), o amb cèl·lules de revestiment ossi recobertes pel líquid tisular del teixit conjuntiuque envolta als capil·lars sanguinis (Fig. 4).
Osteòcit a l'interior d'una llacuna.
Al procés de formació de l'os se l’anomena osteogènesis. Les cèl·lules encarregades de "crear" l’os reben el nom de osteoblasts, els osteòcits són els derivats d’aquests. Aquests osteoblasts tenen la propietat de fixar calci en la seva membrana i tornar-la rígida. En finalitzar el procés a aquestes cèl·lules se'ls denomina osteòcits, que units a altres cèl·lules i juntament amb el col·lagen donen a l'os la seva duresa. Quan un osteòcit envelleix i deixa de complir la seva missió aquest és destruït per altra cèl·lula denominada osteoclast i el procés torna a funcionar amb un nou osteoblast. Quan el procés de regeneració i fixació del calci es desequilibra l'os presenta zones sense matèria quedant semblant a la pedra pomez. Quan això es produeix se li denomina osteoporosis.
Imatges de microscopi:
Patologies associades:
OSTEONECROSIS: També anomenada necrosis avascular es produeix quan la circulació sanguínia està alterada en una regiço de l'os amb el resultat de la mort dels osteòcits i d'altres cèl·lules d'aquesta regió. La osteonecrosis pot aparèixer en qualsevol os, encara que és mes freqüent en el cap femoral, el cap humeral, la mà(ossos semilunar i escafoides del carpi), el peu(ossos escafoides del tars). La mort dels osteòcits i de les cèl·lules de la medul·la ossea té lloc al cap de poques hores de la interrupció de la circulació sanguínia en un os.
OSTEOPOROSIS: Malaltia sistèmatica de l'esquelet, caracteritzada per una massa osea baixa i una deterioració de la microarquitectura del teixit ossi, amb el consegüent increment en la fragilitat òsea i susceptibilidad a la seva fractura, per sobre dels cinquanta anys es considera que una de cada quatre dones i un de cada vuit homes tenen osteoporosis en algun grau.
ARTROSIS: Malaltia que afecta qualsevol articulació del cos. Pot ser primària; és a dir que no té causa desencadenant coneguda; o secundària, en aquest cas s'ha d'especificar el seu origen. Entre els multiples casos que poden desencadenar una artrosis, es troben els traumatismes, les infecccions, les malalties sistemàtiques o reumatològiques..
OSTEOCOLOSIS: És una desviació lateral de la columna amb rotació de les vertebres sobre les immediates superior i inferior sense causa identificable. Aquesta desviació de la columna afecta aparentment a estructures tals com els muscles, l'esquena i la pelvis. No fa mal ni afecta inicialment a la vida de relacions de la persona. No obstant això, amb el pas del temps la columna desviada es desgasta més i apareix una escolisis dolorosa en l'adult.
Videos:
Osteòcits
http://www.youtube.com/watch?v=OptgAW4EGVM